La Universitat Pompeu Fabra tindrà un nou pol de recerca d’alt nivell per construir i implementar solucions col·lectives als grans reptes socials actuals, focalitzats en la joventut, la justícia i la resiliència. Es diu Àgora Barcelona pel Benestar de la Societat (BASW) i es preveu que s’inauguri durant els primers mesos del 2028. La iniciativa, impulsada per la UPF, connecta coneixement, institucions i ciutadania; ocuparà 8.000 metres quadrats en els terrenys de l’antic Mercat del Peix de Barcelona. El nou edifici UPF, que està dins del nou complex de recerca i innovació -centrat en la biomedicina, la biodiversitat i el benestar social- acollirà  més de 100 investigadors i suposarà una inversió de 20 milions d’euros. El disseny de l’edifici va de la mà dels despatxos d’arquitectes ZGF Architects, Mirag i Double Twist.

 L’Àgora Barcelona de la UPF es configura com un espai singular i únic a Europa, dissenyat per ser un Do Tank ("pensar per fer") que trenca amb els models tradicionals, fusionant recerca, tecnologia i acció social. Cada projecte neix de la connexió entre un repte social i una via d’acció. Elaborar un model de política de renda bàsica per a joves en situació de precarietat o la creació d’un laboratori d’igualtat d’accés a l’habitatge en són alguns exemples. “El futur edifici de l’Àgora no és un equipament més”, assegura la rectora de la UPF, Laia de Nadal, “sinó una eina amb vocació de servei públic oberta a tota la població”. “Vivim en un món convuls i canviant a velocitats insospitades, i les maneres de fer tradicionals ja no serveixen per donar-hi resposta. Per això posem en marxa un nou punt de trobada on imaginar i implementar solucions col·lectives als grans reptes socials”, argumenta.  

L'edifici allotjarà espais d’innovació dedicats a l'aplicació d'eines tecnològiques, com la intel·ligència artificial (IA) i l'anàlisi de dades. En uns temps en què la desinformació i la polarització guanyen terreny, es vol posar l’accent en la ciència i el coneixement per modelar escenaris d'impacte de polítiques públiques, simular l'efectivitat de programes socials (com ara la renda bàsica per a joves) i generar les evidències científiques que fonamentaran les decisions de les administracions.

Una de les grans singularitats de l'Àgora rau en la seva obertura a la població. L'edifici disposarà de zones flexibles i accessibles dissenyades exclusivament per a la cocreació. En aquests espais, els ciutadans i els col·lectius directament interpel·lats seran convidats a participar en tallers, sessions de recollida de dades qualitatives i proves pilot, per assegurar que les solucions neixin de les necessitats reals de la societat.

Programes i connectors, els motors de l’Àgora

Els programes defineixen els reptes socials que s’abordaran, allò que es vol canviar, i es classifiquen en tres grans blocs: 

1. Joventut: identifica problemàtiques i necessitats emergents dels joves (20-40 anys) en temes com habitatge, treball, esperança de futur.

2. Justícia: reimagina el sistema de drets, deures i recursos per reduir desigualtats econòmiques, socials i d’accés.

3. Resiliència: busca mecanismes per fer que la societat sigui més capaç de resistir i adaptar-se a crisis múltiples (climàtiques, econòmiques, sanitàries...).

Els connectors són els mecanismes pràctics i metodològics que donen forma al canvi, a partir de: 

1. Tecnologia: molt centrada en la IA i l’anàlisi de dades per entendre millor els fenòmens socials i dibuixar escenaris.

2. Comunitat: articula la participació directa dels ciutadans —a través d’enquestes, tallers, cohorts de dades obertes— per legitimar i enriquir les accions.

3. Coneixement: facilita aliances i complicitats amb institucions del territori, centres de recerca i entitats socials per implementar respostes i solucions al territori i amb actors diversos.